La descripció que hi ha en el bloc del Victor Galve sobre la travessia de l'Estret de Gibraltar em fa posar la pell de gallina cada cop que la llegeixo. Potser quan estigui allà i quan hagi acabat el creuament m’adonaré del que realment he assolit.
"La travessia entre els dos continents nedant, suposa un dels majors reptes de qualsevol nedador d’aigües obertes. Forma part del grup de les set més emblemàtiques del món ( the Irish Channel, the Cook Strait, the Molokai Channel, the English Channel, the Catalina Channel, the Tsugaru Strait and the Strait of Gibraltar), les OCEAN'S SEVEN ( l'equivalent als Seven Summits, al món de l'alpinisme)"
Hi ha una dita del Paulo Coelho que diu:
"Tan sols hi ha una cosa que converteix en impossible un somni: és la por a fracassar"
Fa 5 anys estava preparant l'ironman de Roth i en un dels entrenaments amb en Ramon Aulet recordo perfectament que li vaig dir que algún dia faria el creuament de l'Estret de Gibraltar. En aquells moments ja creia que era un somni possible però faltava el més important: posar-se en marxa.
Com que no destaco per la meva celeritat, la cosa va anar madurant lentament passant per tots el processos de coneixement de la natació en aigües obertes. Passat Roth i en el descans d’un partit de futbol a Taradell, amb el que us escriu a la banqueta i perdent per 5 a 0, em vaig trobar amb el Joan Vinyoles. Company d’infantessa, d’escola, ex-nedador i amb el qual varem aprendre a nedar a la piscina de casa seva que, a principis dels 80, ens semblava de distància olímpica. D’aquella trobada ens varem apuntar i entrenar per la Marnatón del 2009 que finalment es va haver d’escurçar per mal temps. En aquest període la possibilitat de fer l'Estret ja es comentava amb veu més alta i el Joan i jo hem fet gran part del camí junts. De forma més o menys continua els entrenaments a piscina, al mar, la carrera per muntanya i les sortides en bici han anat caient. Sempre ens hem entès a la perfecció moguts per una mateixa passió. Molts riures, moltes matinades, moltes fatigues, molts quilòmetres i cap retret.
Cinc anys després estem a un mes de fer plegats els 25 quilòmetres que separen la illa de Cabrera de Mallorca. Tot un repte per un nedador requeretirat i un paio que s’ha passat 25 anys fotent coses a una pilota i a tot el que passava pel costat. Si Mourinho i Karanka han triomfat, com serà que nosaltres no ho aconseguim.
A l'Estret no estarem junts i trobaré a faltar la seva companyia dins i fora de l’aigua!!. Potser algun dia el podrem fer plegats.
salut,
